Resultats d'aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat, l'alumne:

• Coneix suficientment la normativa aplicable a les instal·lacions elèctriques d’enllaç.
• Selecciona l'esquema de la instal·lació d'enllaç adequat a les característiques de l'edifici.
• Determina la previsió de càrregues atenent el REBT i els requeriments del client.
• Calcula els paràmetres necessaris per dimensionar la instal·lació.
• Dibuixa els croquis o plànols i els esquemes utilitzant simbologia normalitzada i reflectint tota la informació necessària.
• Efectua mesures de paràmetres característics utilitzant els mitjans tècnics descrits a l’apèndix de la ITC-03 per a l’instal·lador autoritzat en baixa tensió.
• Emplena els impresos normalitzats requerits.
• Utilitza eines informàtiques de suport per confeccionar tots els documents de la MTD.
• Elabora les instruccions generals per a un ús i manteniment correctes de la instal·lació.

Mapa conceptual

Descarregueu-vos el mapa conceptual a mida real:

Material didàctic

• Representació gràfica i càlcul de les instal·lacions elèctriques d'enllaç
• Documentació tècnica i posada en servei de les instal·lacions elèctriques d'enllaç

Resum

Les previsions de càrrega establertes són els valors teòrics mínims que cal considerar i, per tant, si se sap la demanda real dels usuaris, cal utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics. Aquesta previsió permet a més dimensionar la capacitat de subministrament de les línies de distribució i la potència dels centres de transformació.

La càrrega màxima de potència per habitatge depèn del grau d'electrificació, que pot variar entre el grau d'electrificació bàsica i el grau d'electrificació elevada.

A fi de determinar la càrrega total (P_T/) d'un edifici destinat principalment a habitatges cal sumar les potències corresponents al conjunt d'habitatges (P_H), serveis generals de l’edifici (P_SG), locals comercials (P_LC) i garatges que en formen part (P_G).

Càrrega corresponent a un conjunt d'habitatges. Aquesta càrrega corresponent és el producte que s'obté de multiplicar la mitjana aritmètica de les potències màximes previstes a cada habitatge pel coeficient de simultaneïtat.

Càrrega corresponent als serveis generals. Aquesta càrrega corresponent s'obté de la suma de la potència prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de calor i de fred, grups de pressió, enllumenat de portal, caixa d'escala i espais comuns, i en tot el servei elèctric general de l'edifici sense aplicar-hi cap factor de reducció per simultaneïtat (coeficient o factor de simultaneïtat 1).

Càrrega corresponent a ascensors i muntacàrregues. La Norma tecnològica de l'edificació (NTE), Instal·lacions de transport amb elevadors (ITE) i Instal·lacions de transport amb ascensors (ITA) especifica els valors típics de les potències d'aparells elevadors.

Càrrega corresponent a enllumenat de portal, caixa d'escala i espais comuns. En el cas d'aquests espais es pot realitzar una estimació segons si l'enllumenat s'efectua amb làmpades d'incandescència o bé de fluorescència.

A fi de determinar la càrrega dels serveis generals (P_SG) d'un edifici, l'ús principal del qual és com a habitatges, cal sumar les potències corresponents als aparells elevadors (P_ApEl), als grups de pressió (P_GrPr) i als espais comuns (P_EsCo).

Càrrega corresponent a locals comercials i oficines. Aquesta càrrega corresponent es calcula considerant un mínim de 100 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 V i un coeficient de simultaneïtat d'1.

Càrrega corresponent a garatges. La càrrega corresponent a garatges es calcula considerant un mínim de 10 W per metre quadrat i planta per a garatges amb ventilació natural, i de 20 W per metre quadrat, en el cas dels de ventilació forçada, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i un factor de simultaneïtat d'1.

Càrrega corresponent a edificis comercials o d'oficines: es calcula considerant un mínim de 100 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat d'1. Càrrega corresponent a edificis en què es concentren indústries: es calcula considerant un mínim de 125 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 10.350 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat d'1.

Per poder calcular els elements d'una instal·lació d'enllaç, cal tenir en compte:

• L'esquema utilitzat, ja que per a un usuari o dos alimentats des del mateix punt, no hi ha LGA, i la CGP queda substituïda pel conjunt de protecció i mesura (CPM). La derivació individual (DI) pot tenir una caiguda de tensió màxima de l'1,5%.
• La centralització dels comptadors fa variar la caiguda de tensió màxima de la LGA i la derivació individual.

Per poder calcular el nombre de CGP, cal tenir present que, en general, el nombre de CGP és igual a la potència que es vol contractar de l'edifici dividida per la potència admissible del tipus de CGP.

A l'hora de fer el càlcul de conductors cal tenir en compte tres criteris que s'han de complir de manera simultània:

• el criteri de la intensitat màxima admissible o d'escalfament;
• el criteri de la caiguda de tensió màxima;
• el criteri de la intensitat de curtcircuit.

En el moment del càlcul de la LGA es pot optar per dos mètodes en els quals cal seguir el procediment següent:

• Verificar secció inferior amb una segona iteració.
• Comprovar la intensitat admissible segons agrupament i tipus d'instal·lació tal com mostra la taula 1 de la ITC-BT-19.

Tant si es fa servir un mètode com si es fa servir l'altre, cal tenir clares aquestes coses:

• El tipus de conductor emprat, és a dir si és de coure o d'alumini i la tensió assignada (0,6/1 kV per a LGA).
• El sistema d'instal·lació i agrupament (cables unipolars o multipolars).
• La secció del conductor neutre.
• La secció del tub o conducció. Vegeu les taules 2 (canalitzacions en superfície), 5 i 9 (canalitzacions encastades) de la ITC-BT-21.

La caiguda de tensió màxima permesa a la LGA és la següent:

• 0,5% per a les LGA adreçades a comptadors totalment centralitzats;
• 1% per a les LGA adreçades a centralitzacions parcials de comptadors.

La caiguda de tensió màxima admissible a la derivació individual (DI) ha de ser aquesta:

• 0,5% en el cas de comptadors centralitzats en més d'un lloc;
• 1% en el cas de comptadors totalment concentrats;
• 1,5% en el cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic usuari en les quals no hi ha LGA.

El procés de càlcul de la DI es pot fer de la mateixa manera que es feia en el cas de la LGA, és a dir, amb el mètode de caigudes de tensió unitàries o amb el mètode simplificat.

La instal·lació de posada a terra té com a finalitat aconseguir que en el conjunt de les instal·lacions, en els edificis i en les superfícies de terreny properes no apareguin diferències de potencial perilloses i, alhora, permetre el pas a terra dels corrents de defecte o dels de descàrrega, els quals s'originen a l'atmosfera.

Les unions a terra es poden fer mitjançant plaques, piques o conductors enterrats. La resistència que tenen varia segons la naturalesa del sòl. Els conductors de protecció han de tenir una secció igual al conductor actiu mentre la secció d'aquest sigui igual o inferior a 16 mm², de 16 mm² quan el conductor actiu tingui entre 16 i 32 mm², i de la meitat de la secció del conductor actiu quan la d'aquest sigui superior a 32 mm².

Dins de la gran varietat d'esquemes de muntatge de les CGP, les Normes tècniques particulars (NTP) recomanen considerar com a prioritari l'esquema 9 i, si no es pot executar, l'esquema 7.

Les NTP també recomanen un seguit de fabricants per triar els components com les CPM, equips de mesurament, centralitzacions de comptadors i els seus elements.

Les instal·lacions en l'àmbit d'aplicació del REBT han de ser fetes sobre la base d'una documentació tècnica de les instal·lacions, la qual, segons la seva importància, ha d'adoptar la modalitat de projecte o de memòria tècnica de disseny.

Si cal un projecte, l'ha de redactar un tècnic titulat competent, el qual també s'ha d'encarregar de signar-lo. D'aquesta manera ha de ser directament el responsable que el projecte s'adapti a les disposicions reglamentàries.

La memòria tècnica de disseny (MTD) s'ha de redactar sobre impresos, d'acord amb el model que determina l'òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de proporcionar les dades i característiques de disseny principals de les instal·lacions. L'instal·lador autoritzat per a la categoria de la instal·lació corresponent o el tècnic titulat competent que signi la memòria tècnica de disseny ha de ser directament responsable que aquesta s'adapti a les exigències reglamentàries.

Han de ser instal·ladors autoritzats en baixa tensió qui s'encarreguin de l'execució i tramitació de les instal·lacions en l'àmbit d'aplicació del REBT.

En el cas d'instal·lacions que hagin requerit projecte, hi ha d'haver la direcció d'un tècnic titulat competent en el moment d'executar-les.

A l'hora de posar en servei les instal·lacions, el titular de la instal·lació ha de sol·licitar el subministrament d'energia a l'empresa subministradora lliurant l'exemplar corresponent del certificat d'instal·lació elèctrica de baixa tensió.

Pel que fa a la informació als usuaris tal com la recull l'article 19 del REBT, tota instal·lació elèctrica ha d'anar acompanyada d'unes instruccions generals d'ús i manteniment, i dels documents propis de la instal·lació, que ha de facilitar l'instal·lador autoritzat, el qual és un tècnic especialitzat amb prou coneixements acadèmics i pràctics per garantir el funcionament perfecte de la instal·lació elèctrica de l'usuari.

Els documents i impresos normalitzats necessaris per posar en servei les instal·lacions d’enllaç són els diferents impresos d'una memòria tècnica de disseny:

• Model ELEC-1 (2008_Imprès-instància)
• Model ELEC-2 (2003_Esquema unifilar)
• Model ELEC-3 (2003_Memòria tècnica)
• Model ELEC-4 (2010_Certificat de direcció i acabament d'obra de la instal·lació elèctrica de baixa tensió)
• Model ELEC-5 (2003_Llista d'instal·lacions auxiliars i aparells subjectes als reglaments específics de seguretat industrial)
• Certificat d'instal·lació elèctrica de baixa tensió (2006)
• Certificat d'instal·lació elèctrica de baixa tensió (2008_Atraccions de fira ambulants amb instal·lació elèctrica pròpia)
• Butlletí de reconeixement d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió (2007).

La verificació i els mesuraments dels paràmetres característics d’una instal·lació d’enllaç en baixa tensió, previs a la posada en servei d'aquestes instal·lacions elèctriques, els ha de fer l’instal·lador autoritzat que les executi. Les instal·lacions elèctriques d’enllaç en baixa tensió han de ser verificades, segons correspongui, d'acord amb les característiques que detallen les ITC-BT-18 i 19. La verificació comprèn dues fases:

• Una primera fase que no requereix mesuraments i que rep el nom de verificació per examen.
• Una segona fase que requereix equips de mesurament específics per a casos d'assajos.

La verificació per examen ha de precedir els assajos i els mesuraments, i normalment s’ha d’efectuar en el conjunt de la instal·lació i sense tensió. La verificació per examen té com a finalitat comprovar:

• Si el material elèctric instal·lat permanentment compleix les prescripcions establertes en el projecte o memòria tècnica de disseny (MTD).
• Si el material ha estat escollit i instal·lat correctament d'acord amb les prescripcions del REBT i del fabricant del material.
• Si el material presenta algun dany visible que pugui afectar la seguretat de les persones i béns.

Les verificacions mitjançant mesuraments o assajos, tal com les trobareu descrites a les ITC-BT-18 i 19, són, entre d'altres, aquestes:

• Mesurament de la continuïtat dels conductors de protecció (PE).
• Mesurament de la resistència de posada a terra (RE).
• Mesurament de la resistència d’aïllament dels conductors de la instal·lació.
• Comprovació de la seqüència de fases.

Les inspeccions poden ser inicials, és a dir, abans de posar en servei les instal·lacions, i periòdiques.

Les entitats d'inspecció i control (EIC) han de fer la inspecció de les instal·lacions sobre la base de les prescripcions que estableix el REBT. Com a resultat de la inspecció, l'EIC emet un certificat d'inspecció, en el qual han de figurar les dades d'identificació de la instal·lació i la llista de possibles defectes, amb la seva classificació, i la qualificació de la instal·lació, la qual pot ser:

• Favorable quan no es determini cap defecte molt greu o greu, i condicionada quan es detecti un defecte greu almenys o un defecte lleu detectat en una altra inspecció anterior i que no hagi estat corregit. En aquest cas, les instal·lacions noves que siguin objecte d'aquesta qualificació no poden rebre subministrament d'energia elèctrica, i les instal·lacions que ja es trobin en servei tenen un termini per fer les correccions que no pot superar els sis mesos.
• Negativa quan s'observi almenys un defecte molt greu. En aquest cas, les noves instal·lacions no poden entrar en servei, mentre no hagin estat corregits els defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable; i les instal·lacions que ja es trobin en servei han de rebre un certificat negatiu que s'ha de remetre immediatament a l'òrgan competent de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la classificació dels defectes a les instal·lacions, poden ser molt greus, greus o lleus.

Un defecte molt greu és qualsevol defecte que la raó o l'experiència determinin que constitueix un perill immediat per a la seguretat de les persones o els béns. Es consideren com a tals els incompliments de les mesures de seguretat que poden provocar el desencadenament dels perills que aquestes mesures pretenen evitar.

Un defecte greu és el que no suposa un perill immediat per a la seguretat de les persones o dels béns, però que pot ser-ho quan s'origina una errada a la instal·lació.

un defecte lleu és qualsevol defecte que no suposa perill per a les persones o els béns i que no pertorba el funcionament de la instal·lació, en el qual la desviació respecte del que està reglamentat no té valor significatiu per a l'ús efectiu o el funcionament de la instal·lació.

Normativa general del sector elèctric. El subministrament d'energia elèctrica és essencial per al funcionament de la nostra societat. El seu preu és un factor decisiu de la competitivitat d'una bona part de la nostra economia de manera que el desenvolupament tecnològic de la industria elèctrica i la seva estructura d'aprovisionament de primeres matèries determinen l'evolució d'altres sectors de la industria.

La Llei del sector elèctric 54/1997, de 27 de novembre té com a finalitat bàsica regular el sector elèctric, amb el triple i tradicional objectiu de garantir el subministrament elèctric i la seva qualitat com també de garantir que es fa amb el cost més baix possible, tot això sense oblidar la protecció del medi ambient, aspecte que adquireix una rellevància especial ateses les característiques d'aquest sector econòmic.

Més informació