Resultats d'aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l'alumne/a:

1. Identifica els elements de les infraestructures comunes de telecomunicacions en habitatges i edificis, analitzant els sistemes que les integren.

• Identifica els elements de connexió.
• Descriu la funció i les característiques dels elements i equips de cada sistema de recepció de ràdio i televisió (terrestre, satèl·lit i cable).
• Fa operacions de muntatge dels pals i de les torretes, entre d'altres.
• Ubica i fixa els elements de captació de senyals.
• Descriu les unitats i els paràmetres dels sistemes de la instal·lació (guany de l'antena, d'amplificadors, directivitat, amples de banda, atenuacions, interferències, entre d'altres).

2. Configura petites instal·lacions d’antenes en infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis, determinant els elements que les conformen i seleccionant components i equips.

• Aplica la normativa i reglamentació vigents en la instal·lació d’antenes.
• Identifica les especificacions tècniques de la instal·lació.
• Aplica la normativa d'ICT i la REBT en la configuració de la instal·lació.
• Utilitza eines informàtiques d'aplicació.
• Calcula els paràmetres dels elements i equips de la instal·lació.
• Elabora els croquis i esquemes de la instal·lació amb la qualitat requerida.
• Utilitza la simbologia normalitzada.
• Selecciona els equips i materials que compleixen les especificacions funcionals, tècniques i normatives.
• Aplica els criteris de qualitat en les operacions de muntatge.
• Confecciona el pressupost corresponent a la solució adoptada.
• Mostra interès per l’evolució tecnològica com a element de millora de la seva activitat.

3. Verifica i ajusta els elements de les instal·lacions d’antenes en infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis, mesurant els paràmetres significatius i interpretant els seus resultats.

• Porta a terme les mesures dels paràmetres significatius dels senyals en els sistemes d'instal·lació utilitzant els mitjans, els equips i els instruments específics.
• Relaciona els paràmetres mesurats amb els característics de la instal·lació.
• Utilitza eines informàtiques per a l'obtenció d'informació: situació de repetidors, posicionament de satèl·lits, entre d'altres.

Mapa conceptual

Per veure el mapa conceptual ampliat descarregueu i descomprimiu el següent fitxer:

Material didàctic

• Sistemes de transmissió de senyals de TV
• Estructura de sistemes captadors de senyals de televisió

Resum

El senyal elèctric altern es caracteritza per les magnituds següents:

• freqüència,
• amplitud,
• període,
• valor de pic,
• valor eficaç,
• longitud d'ona.

La interacció d'un senyal altern d'alta freqüència amb una antena és la base fonamental per obtenir ones electromagnètiques, que es desplacen lliurement per l'espai sense que calgui un medi material. Així podem establir una comunicació a distància sense fils.

Per establir una comunicació a distància necessitem que hi hagi el següent:

• Emissor: la càmera de vídeo i el micròfon.
• Receptor: la pantalla de televisió i l'altaveu.
• Canal: els camps electromagnètics.
• Missatge: l'escena que s'ha de transmetre.
• Codi: el sistema de modulació utilitzat.

Per transportar informació a distància, s'ha d'utilitzar una ona portadora que, a la vegada, es modula. L'ona portadora s'encarrega de fer el transport, i la part modulada és la informació que volem transmetre.

Els primers sistemes de modulació es van dissenyar per a transmissions analògiques, concretament:

• modulació en amplitud (AM),
• modulació en freqüència (FM).

Al llarg del temps la tecnologia electrònica ha anat desenvolupant nous sistemes de modulació, més enfocats a transmetre informació digital. Per exemple:

• Modulació per desplaçament de fase (QPSK, quaternary phase shift keying).
• Modulació d'amplitud en quadratura (QAM, quadrature amplitude modulation).
• Multiplexació i divisió de freqüències codificades ortogonalment (COFDM, coded orthogonal frequency division multiplexing).

La informació que s'ha de transmetre ocupa espai radioelèctric que, amb el temps, s'ha convertit en un bé escàs i apreciat. L'espai radioelèctric està clarament tabulat amb diferents bandes, així, per exemple, la banda assignada per a televisió en UHF va dels 470 MHz als 850 MHz.

Les condicions que ha de complir la transmissió d'un canal de televisió són regulades per l'organisme CCIR (Comitè Consultiu Internacional de Radiocomunicacions), de manera que queda normalitzat com s'ha de fer la transmissió.

Les característiques tècniques que defineixen les prestacions de les antenes són les següents:

• impedància característica,
• guany,
• ample de banda,
• directivitat,
• relació davant-darrere,
• càrrega al vent.

El dipol és l'element bàsic que forma part d'una antena. En funció de les característiques del dipol i dels elements que l'acompanyen, podem dividir les antenes utilitzades en ràdio i televisió en els tipus següents:

• de dipols encreuats,
• de dipol plegat,
• Yagi,
• logaritmicoperiòdiques,
• de panell,
• amb dissenys especials de fabricant,
• optimitzades per rebre la TDT.

El dipol plegat és l'element actiu de l'antena que s'encarrega de rebre el senyal captat, i és el que porta la connexió del fil coaxial que s'utilitza per transportar el senyal.

Les línies de transmissió són els cables que s'utilitzen per connectar tots els elements que intervenen en una instal·lació, des de la baixada de l'antena fins al receptor de televisió.

El cable coaxial és l'utilitzat com a línia de transmissió en instal·lacions de recepció de senyal de televisió.

Quan es parla de cables coaxials, cal saber interpretar les característiques que donen els fabricants, que són les següents:

• impedància característica,
• atenuació.

La connexió del cable coaxial de la línia de transmissió amb els diferents elements de la instal·lació es pot fer utilitzant connectors estandarditzats (CEI i F) o utilitzant connexions fixes.

L'aparell que utilitzarem per fer mesures en alta freqüència és el mesurador de camp.

Es denomina decibel (dB) la principal unitat de mesura utilitzada en telecomunicació, per mesurar el nivell de senyal en antenes s'utilitza el dBµV. El dBµV és una mesura absoluta que compara el valor que s'està mesurant amb un valor de referència (1µV).

Per mesurar el nivell de senyal que rebem en un determinat canal de televisió s'utilitza un aparell especialment dissenyat per a aquesta tasca, que s'anomena mesurador de camp.

La normativa especifica uns nivells òptims per garantir el funcionament correcte dels aparells de televisió. Així, per exemple, en televisió digital terrestre, el senyal present en una presa d'usuari pot variar aproximadament entre 45 i 70 dBµV.

Per garantir la màxima transferència d'energia entre dos elements és necessari que les impedàncies siguin iguals; per tant, la impedància de l'antena, del cable coaxial i, finalment, del receptor han de ser idèntiques.

Per garantir una bona recepció d'antena, cal escollir adequadament la ubicació i fer les mesures pertinents que assegurin una bona qualitat per a un màxim de canals.

Per fixar les antenes s'utilitzen els pals i les torretes. S'instal·la una torreta quan la longitud del pal hagi de ser superior a 6 m o quan el moment flexor necessari per suportar el pes de les antenes sigui superior al que podem aconseguir amb el pal.

Per rebre les emissions per via satèl·lit, es necessita un receptor adequat a les freqüències emprades i una antena parabòlica amb el seu LNB.

En augmentar el diàmetre de la paràbola, n'augmenta proporcionalment el guany, però a la vegada augmenta la força que exerceix el vent.

Cada satèl·lit està situat en una posició diferent, però sempre dins de l'òrbita geostacionària situada a 36.000 km de la Terra. Així, doncs, hem d'orientar correctament l'antena amb el satèl·lit que volem sintonitzar.

Per rebre canals de diferents satèl·lits podem fer el següent:

• Utilitzar una paràbola per a cadascun dels satèl·lits que volem rebre.
• Utilitzar una antena polar motoritzada quan es vulguin rebre satèl·lits que estiguin molt separats en l'òrbita geostacionària.
• Utilitzar antenes multisatèl·lit quan les posicions orbitals dels satèl·lits en qüestió estiguin poc separades.

Més informació