Resultats d'aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l'alumne/a:

1. Identifica els elements de les instal•lacions d’intercomunicació i de telefonia a les infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis, analitzant els sistemes que les integren

• Analitza la normativa aplicable a infraestructures comunes de telecomunicacions i instal·lacions d’intercomunicació en habitatges i edificis.
• Identifica els elements de les zones comunes i privades.
• Descriu els tipus i la funció del recinte inferior i registres (enllaç, secundari, entre d’altres) en les instal·lacions de telefonia d’una ICT.
• Identifica els tipus de canalitzacions (externa, d'enllaç, principal, entre d'altres) i les relaciona amb les instal·lacions de telefonia i intercomunicació.
• Classifica els tipus d’instal·lacions de telefonia en funció del sistema de control i del tipus de distribució del senyal, descrivint llurs característiques.
• Identifica els elements i equips que componen una instal·lació de telefonia interior descrivint la seva funció, tipologia i característiques generals.

2. Configura petites instal•lacions d’intercomunicació i de telefonia en infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis, determinant els elements que la conformen i seleccionant components i equips.

• Identifica les especificacions tècniques de la instal·lació.
• Aplica la normativa d'ICT i el REBT en la configuració de la instal·lació.
• Utilitza eines informàtiques d'aplicació.
• Calcula els paràmetres dels elements i equips de la instal·lació.
• Realitza els croquis i esquemes de la instal·lació amb la qualitat requerida.
• Utilitza la simbologia normalitzada.
• Selecciona els equips i materials que compleixen les especificacions funcionals, tècniques i normatives.
• Elabora el pressupost corresponent a la solució adoptada.
• Mostra interès per l’evolució tecnològica com a element de millora de la seva activitat.

3. Munta instal•lacions d’intercomunicació per a habitatges i edificis interpretant documentació tècnica i aplicant tècniques de muntatge.

• Interpreta la documentació tècnica de la instal·lació (plànols, esquemes, reglamentació, entre d'altres).

4. Verifica i ajusta els elements de les instal•lacions d’intercomunicació mesurant els paràmetres significatius i interpretant els seus resultats.

• Descriu les unitats i els paràmetres dels sistemes de la instal·lació.

5. Localitza avaries i disfuncions en equips i instal•lacions d’intercomunicació, aplicant tècniques de detecció i relacionant la disfunció amb la causa que la produeix.

• Realitza les mesures dels paràmetres de funcionament, utilitzant els mitjans, equips i instruments específics.
• Planteja hipòtesis de les possibles causes de l'avaria i la seva repercussió en la instal·lació.

6. Repara instal•lacions d’intercomunicacio aplicant tècniques de correcció de disfuncions, i en el seu cas, de substitució de components tenint en compte les recomanacions dels fabricants.

• Elabora la seqüència d'intervenció per a la reparació de l'avaria.

Mapa conceptual

Material didàctic

• Sistemes de telefonia
• Identificació dels elements de les instal·lacions de telefonia en ICT
• Muntatge d'instal·lacions de telefonia en ICT

Resum

En aquesta unitat didàctica estudiarem els sistemes de telefonia, la identificació dels elements de les instal·lacions de telefonia en ICT i finalment el muntatge de les instal·lacions de telefonia en ICT.

En la unitat “Sistemes de telefonia” estudiem en un principi les diferents xarxes que hi ha en telefonia (urbana, interurbana i internacional) amb les respectives centrals de commutació (primària, secundària, tàndem, terciària i internacional).

La xarxa telefònica commutada (XTC) és una xarxa de comunicació dissenyada per a la transmissió de veu, encara que també pot transportar dades, per exemple en el cas del facsímil o de la connexió a Internet mitjançant mòdems.

Hi ha diferents sistemes de commutació en funció de la tècnica de commutació utilitzada:

• commutació de circuits
• commutació de paquets
• commutació de missatges

Estudiem els sistemes de transmissió amb les seves parts (transmissor, mitjà de comunicació i receptor) i les línies i mitjans de transmissió (símplex, semidúplex i dúplex).

La xarxa digital de serveis integrats (XDSI) és una xarxa telefònica digital basada en la commutació de circuits. Així, procedeix, per evolució, de la xarxa telefònica commutada (XTC), és a dir, de la xarxa telefònica convencional. Aquesta xarxa permet la comunicació digital punt a punt i ofereix múltiples connexions sobre la mateixa línia, independentment de la naturalesa de la informació que s'ha de transmetre i l'equip o el terminal que generi aquesta informació. Hi ha dos tipus d'accés (bàsic i primari).

La veu sobre IP (VeIP) és un sistema que permet fer les comunicacions telefòniques sobre una xarxa de dades que utilitza el protocol IP, com és el cas de la tecnologia ADSL.

La diferència principal entre la VeIP i la telefonia convencional XTC és la tècnica de commutació que utilitzen. En l'XTC s'utilitza la commutació de circuits, mentre que en la VeIP s'utilitza la commutació de paquets.

La telefonia convencional estableix una connexió directa i permanent entre tots dos extrems d'una trucada telefònica a través de circuits commutats; aquesta connexió és exclusiva mentre duri la comunicació. Aquesta tècnica és coneguda com a commutació de circuits. En canvi, la telefonia IP no utilitza un circuit dedicat per a cada conversa, sinó que envia múltiples converses codificades en paquets i fluxos independents a través del mateix canal. Aquesta tècnica és coneguda com a commutació de paquets.

Les comunicacions de veu es digitalitzen en paquets de dades sota la norma del protocol IP. Els paquets són transportats per xarxes de dades IP públiques, com per exemple Internet, o privades, com LAN-WAN. La VeIP, per tant, no és en si mateix un servei, sinó una tecnologia que permet convertir les dades en paquets i transportar trànsit de veu en xarxes de dades sense la necessitat de disposar dels circuits commutats convencionals PSTN.

Els elements necessaris perquè es puguin fer trucades vocals a través d'una xarxa IP depenen en gran manera de quin terminal s'utilitza en tots dos extrems de la conservació: poden ser terminals IP o terminals no IP. Entre els primers hi ha el telèfon IP, un ordinador multimèdia i un fax IP, i entre els segons, un telèfon convencional i un fax convencional.

En la unitat “Identificació dels elements de les instal·lacions de telefonia en ICT” estudiem la normativa vigent per poder identificar els elements d'una instal·lació (Reial decret 401/2003, de 4 d'abril).

La xarxa interior de l'edifici és el conjunt de conductors, elements de connexió i equips actius que és necessari instal·lar per establir la connexió entre les bases d'accés de terminal (BAT) i la xarxa exterior d'alimentació.

Els elements de connexió són elements utilitzats com a punts d'unió o terminació dels traços de xarxa.

Els elements d'unió entre diferents xarxes o terminacions són els següents:

• punt d'interconnexió (punt de terminació de xarxa)
• punt de distribució
• punt d'accés a usuari (PAU)
• base d'accés terminal (BAT)

Les xarxes o conjunt de conductors que cobreixen l'accés al servei de telefonia disponible al públic són les xarxes o conjunt de conductors que es despleguen per l'interior d'un edifici per crear una infraestructura de telecomunicacions per a l'accés al servei de la telefonia. Aquests conductors també reben el nom de parells de cables perquè estan constituïts per un nombre determinat de parells (2 fils) entrellaçats.

Les xarxes o conjunt de conductors es divideixen en quatre trams:

1. xarxa d'alimentació
2. xarxa de distribució
3. xarxa de dispersió
4. xarxa d'interior d'usuari

El dimensionament de les xarxes està determinat pel nombre màxim de parells i cables que es necessitin a llarg termini.

En la unitat “Muntatge d'instal·lacions de telefonia en ICT” s'estudien les eines, les tècniques de muntatges i la documentació necessària per fer un projecte.

Tot projecte porta la documentació següent:

• memòria
• plànols
• plec de condicions

L'objectiu de la memòria és descriure l'edifici o conjunt d'edificis per al qual es redacta el projecte tècnic, els serveis que s'inclouen en la ICT, així com els senyals, entrats, i altres dades de partida, els càlculs o els seus resultats, que determinin les característiques i la quantitat dels materials que s'han d'emprar, la ubicació en les diferents xarxes i la forma i les característiques de la instal·lació.

Els plànols constitueixen l'eina perquè el constructor pugui ubicar en els llocs adequats els elements requerits en la memòria, d'acord amb les característiques incloses en el plec de condicions.

El plec de condicions ha d'incloure la descripció de les condicions generals del treball, la del treball mateix, els plànols que el defineixen, la localització i l'emplaçament.

A l'hora de fer un muntatge d'una instal·lació d'ICT s'han de tenir presents alguns aspectes:

• cable i codi de colors de la xarxa de distribució i aplicació a l'usuari
• eines específiques de telefonia i accessoris
• instal·lació dels cables o parells en els punts de connexió
• instal·lació de la xarxa d'interior d'usuari

La ICT normalitza les canalitzacions següents:

• canalització externa
• canalització d'enllaç inferior
• canalització d'enllaç superior
• canalització principal
• canalització secundària
• canalització d'interior d'usuari

La instal·lació interior és el conjunt d'elements que s'encarreguen de donar continuïtat a la línia telefònica des del punt d'unió de la connexió fins als diferents equips que s'hi volen associar.

Els elements d'una instal·lació interior d'abonat són els següents:

• punt de terminació de xarxa (PTX)
• parell de cable interior
• roseta

Més informació