Activitats
Descàrrega de programes controladors i documentació tècnica
L'objectiu d'aquesta activitat és ensenyar l'alumne i proveir-lo d'eines per a la cerca i l'obtenció de biblioteques, programes controladors (drivers) i documentació tècnica que els fabricants posen a l'abast dels instal·ladors mitjançant Internet.
Cada component EIB porta serigrafiada la seva referència. Aquesta referència és molt important a l'hora de trobar el programa controlador compatible amb el component.
Figura 1
L’activitat consisteix a descarregar d’Internet els programes controladors del dispositiu de l’entrenador de domòtica 5WG1 211-21B11 des de l'adreça http://www.siemens.com/knx
Entreu a http://www.siemens.com/knx
Figura 2.
Entreu a “Gamma technical product information”.
Figura 3.
En l’apartat de cerca per referència (“Search via order number”) introduïu la referència del producte.
Amb aquesta acció, la pagina web posarà a la vostra disposició tots els programes controladors i documentació de l’aparell que tingui a la base de dades.
Figura 4.
Dins d’aquesta informació podem baixar fitxers del tipus següent:
VD_ - Base de dades
TPI - Informació tècnica del component EIB
BMA - Instruccions d’instal·lació de l’aparell
APB - Descripció del programa controlador
Altres - Programari addicional i fitxers addicionals IOT
Observeu que un mateix producte conté més d’un fitxer APB (descripció del programa d’aplicació). Això és degut al fet que cada fitxer explica el funcionament dels diversos programes controladors que el component accepta.
Baixeu els fitxers VD, TPI, BMA i APB.
Deseu-los dins d’una carpeta anomenada 5WG1_211-2AB11.
Qüestions al voltant del BUS EIB-KNX
L'objectiu d'aquesta activitat és consolidar els continguts de l'apartat 1 d'aquesta unitat a partir de la cerca d'informació dins dels materials escrits.
Contesteu les preguntes següents:
- Com s’anomenava el sistema EIB inicialment i quan va néixer?
- A banda del programari ETS, què cal afegir o importar perquè siguin funcionals els elements que volem programar?
- En quines categories es divideixen els elements que es poden connectar al bus?
- Tenint en compte la topologia del bus, quants elements es poden connectar en una instal·lació EIB?
- Quines són les condicions que s’han de respectar a l’hora de fer una instal·lació de bus EIB?
- Quina és la diferència entre l’adreça física i l’adreça de grup?
1.
La idea inicial d'EIB va néixer l'any 1984, amb el nom d’INSTABUS. Posteriorment diversos fabricants europeus van signar un conveni pel qual es va passar a denominar bus d'instal·lació europeu (EIB). L'any 1990 es va crear l'associació EIBA, amb seu a Brussel·les, amb l'objectiu d'homologar i difondre el sistema EIB a Europa, la qual cosa és avui una realitat. Algunes de les empreses que formen part d’aquest sistema i que aporten gran quantitat de material amb aquesta tecnologia són SIEMENS, ABB, MERTEN, etc.
http://www.knx.org/knx-members/list/
2.
La base de dades. Tots els productes que s’instal·len en el bus EIB necessiten el seu propi programa controlador, d’acord amb la funcionalitat que hagi de tenir. Cada fabricant disposa de la seva pròpia base de dades on hi ha tots els programes d'acció del producte. Cada element en pot tenir diversos, depenent de la funcionalitat que requereixi la instal·lació. En el cas de SIEMENS la base de dades la podem trobar a
3.
Bàsicament, es poden dividir en tres categories: sensors, actuadors i elements del sistema. En el cercador de productes de l’ETS-3 podem trobar:
4.
El nombre total d'aparells es calcula:
Nombre total d'aparells = 15 àrees. 12 línies/àrea. 64 aparells/línia = 11.520
5.
El nombre màxim de dispositius o elements en una mateixa línia és de 64. L'estructura del cablatge del bus dins d'una mateixa línia és lliure, és a dir, pot ser en línia, en estrella o en arbre. També pot ser una combinació d'aquestes.
En una instal·lació de bus EIB s’han de respectar les condicions següents:
- Que hi hagi com a mínim una font d'alimentació.
- Que la longitud total del conductor no superi els 1.000 m.
- Que la distància màxima entre la font d'alimentació i un dispositiu sigui menys de 350 m.
- Que la distància màxima entre dispositius no superi els 700 m.
- Que la distància mínima entre dues fonts d'alimentació, dins una mateixa línia, sigui més gran de 200 m.
6.
L'adreça física equival al “DNI” de l'element de bus, i és única. S'escriu amb el format “Àrea. Línia. Element” (separat per punts). Per exemple, “1.2.3” indica que és l’element 3 de la línia 2 de l’àrea 1.
L'adreça de grup estableix l'ordenació de les relacions entre els elements de bus. Podríem dir que es tracta del cablatge virtual entre els diferents elements de la instal·lació EIB que tenen alguna relació de funcionament. Quan volem que un sensor i un actuador facin una funció conjunta, assignarem la mateixa adreça de grup a tots dos.
Les adreces de grup estan formades per tres nombres que adopten el format següent:
Grup principal / Grup intermedi / Subgrup
Per exemple, el grup programat amb l’adreça de grup 1/1/18 correspon al subgrup 18 del grup intermedi 1 que pertany al grup principal 1.
És possible definir fins a 16 grups principals, 8 grups intermedis i 256 subgrups.
L'adreça física és única i en canvi l’adreça de grup es pot repetir tantes vegades com elements estiguin relacionats.
Edició d'esquemes
L'objectiu d'aquesta activitat és exercitar la pràctica en l'elaboració d'esquemes utilitzats en la representació gràfica dels sistemes domòtics descentralitzats de bus: els esquemes lògics i els funcionals.
Dibuixeu un exemple d’un esquema lògic i un esquema funcional d’una mateixa aplicació.
- Els punts de llum (LA) i (LB) s’han de comandar de manera alternativa des dels polsadors (P1) i (P3). Commutada des de dos punts.
- El punt de llum (LC) s’ha de controlar des del polsador (P2). Punt de llum simple.
- Hi ha la possibilitat de fer una apagada general des del polsador (P4).
